SOLATGES

No em manca pas l'apetit
ni potser l'avinentesa;
però em domina un neguit
molt semblant a timidesa
que em frena l'impuls del pit ...

Sóc un cor acovardit,
governat per la feblesa;
visc talment com abaltit
dins un llot d'estupidesa.

És trista ma jovenesa,
tacada d'un mal despit,
sense un gaudi; sense un crit
de joia i de placidesa ...

Algun jorn, tindré delit
per llançar-me a l'escomesa?

Però el dubte maleït,
aquell malastruc neguit
que concita la tristesa,
frena l'impuls deixondit
del meu pit ...

Tanmateix, mon cor occit
ha de vèncer la feblesa!